Episodi 2. Els secrets del Canigó.
Un dels llocs mes emblematics del Canigó, per tota la seva historia i inspiració es L'Abadia de Sant Marti del Canigó.
Besnét de Guifré el Pelós, comte del Conflent i de la Cerdanya, Guifré II fundà Sant Martí del Canigó amb l’ajuda del seu germà més jove, l’abat Oliba, bendictí de l’abadia Sant Miquel de Cuixà, de la qual esdevingué pare Abat el 1008.
L’abadia Sant Martí del Canigó va celebrar el seu mil.lenari el 2009.
El 1783 el monestir fou abandonat, confiscat durant la Revolució Francesa i comprat per un propietari de la regió. Durant més d’un segle , no es podia reconeixer el seu antic esplendor.
"Va ser necessària la inspiració d’un Jacint Verdaguer i l’alè d’un Monsenyor Juli Carsalade du Pont per emprendre la restauració d’aquest lloc que tan sols tenia l’aparença d’una pila de ruïnes. Un cop adquirides novament, el bisbe del Canigó » feu, el 1902, una petició adreçada al poble català. L’onze de novembre, una processó estimada en unes 2.000 persones, arribades del Rosselló i Catalunya, l’acompanyà fins a l’abadia on es dugué a terme la cerimònia de possessió oficial. Es tractava, més que d’aixecar unes ruïnes, de fer reviure la vocació inicial de Sant Martí del Canigó, ja que « és per sempre » que els fundadors « havien destinat els fills de Sant Benet en aquesta cèlebre muntanya que simbolitza el cor de Catalunya."
Les llegendes del Canigó.
El Drac del Canigó, el ram de Sant Joan; les Bruixes de Villefranche de Conflent; els lladres de les carreteres de Trabucayres el tresor dels quals no s'ha trobat mai; o fins i tot les Fêtes de l'Ours, un ritu equinocci ancestral son alguns dels misteris i màgia d'aquets indrets.
El Drac del Canigó.
"El 1285, el rei Pere III d’Aragon «el Gran» es va arriscar a revelar el secret del Mont Canigó i va voler descobrir el que hi suscitava tant espant amb la població local.
Acompanyats de dos cavallers, va emprendre l’ascensió de la majestuosa muntanya. Una terrible tempesta va esclatar i va fer renunciar els dos cavallers. El rei va continuar sol i a la proximitat del cim, va descobrir un llac on va llançar una pedra. Immediatament, un enorme i horrible drac va sàller de l’aigua, volant al seu entorn i enfosquint l’aire amb el seu alè negre. El rei va quedar quiet, va observar llargament el monstre i va acabar baixant per explicar el que havia vist.
És així com una muntanya, un rei i un drac són units avui en una mateixa simbologia. Al solstici d’estiu, els Nyerros del Conflent gosant desafiar les aigües del llegendari Estanyol llançant-hi pedres. El drac del Canigó n’ha sallit per acompanyar-los en els correfocs, enmig de les vespilles i de les detonacions."
El Drac del Canigó. Anne Zamo. France. ( Saatchi Art )
El Ram de Sant Joan.
Es tracta d'una barreja de diverses herbes de la sort: herba de Sant Joan, fulla de noguera, stonecrop i immortelle. Aquesta composició de plantes, cadascuna de les quals té virtuts terapèutiques, garanteix salut i longevitat. Aquestes herbes es recullen la nit del 23 de juny. A continuació, el ram es col·loca a la porta principal o a sobre de la xemeneia. El ram de l'any anterior es llençarà al foc de Sant Joan.
Font: Patronat Turisme Canigó.
El Ram de Sant Joan.
Les Bruixes de Vilafranca de Conflent.
Tant si entreu per la Porta d'Espanya com per la de França, us sorprendran les imposants muralles i els secrets de la ciutat que s'amaguen a l'interior.
El poble de Vilafranca de Conflent, un lloc molt conegut per les seves bruixes, té gairebé mil anys i el va ordenar construir Guillem Jordà, comte de la Cerdanya. Per omplir-lo de gent, el comte va portar-hi alguns delinqüents que eren a la presó. Els va oferir la llibertat a canvi que visquessin per sempre a la vila, atapeïda de carrerons estrets on hi ha botigues plenes de bruixes. La més coneguda és una que es diu Samanta, i té 385 anys.
Les muralles de la ciutat medieval de Vilafranca de Conflent: La bellesa d'aquest indret declarat patrimoni mundial de la UNESCO . Obra de Vauban al segle XVII, les muralles amaguen un reguitzell de secrets que es poden descobrint durant les visites guiades.
Aquest lloc és també l'escenari de moltes històries i forma part de la riquesa patrimonial del Conflent. Darrere aquestes muralles, trobareu una petita ciutat plena de vida, amb nombrosos comerços artesanals.
Diu la llegenda que, en un passat llunyà, quan la màgia i la bruixeria eren habituals, les bruixes s'amagaven a les coves del Conflent, on passaven l'hivern. Quan acabava l'hivern, pujaven a les seves escombres i sortien de les coves per celebrar l'arribada de la primavera amb els vilafranquins, aportant-los felicitat, alegria i prosperitat per a tot l'any.
Així doncs, s'ha convertit en una tradició catalana oferir a algú proper o a un nen una bruixa com a senyal d'amistat. Cal penjar-la a casa o a l'habitació dels nens, per allunyar els mals esperits i deixar lloc a la felicitat.
Font: Patronat Turisme Canigó.
Comments