La història l'escriuen els guanyadors de les guerres. Aquesta és una antiga setència, dita entre d'altres, per Wiston Churcill `- "History is written by the victors"-
Quants fets històrics han estat relatats pels guanyadors, i per tant, potser el relat dels fets no son tan exactes? així que parlar d'història, que són fets escrits, o parlar de llegenda, que són narracions orals, potser no vol dir una gran diferència.
En tots els casos, aquí estem per explicar les llegendes que sentim són part de la història. I no relatarem llegendes èpiques sinó màgiques.
El Salt de les Dones d' Aigüa.
Christiane Vleugels
LES DONZELLES DE L'AIGUA.
Les donzelles de l'aigua son considerades com part de la tradició oral popular. Son fades que habiten en indrets d'aigua dolça, com els rierols, els salts d'aigua, fonts, estanys i grutes. Habiten coves secretes que són esplèndits palaus. En nits de lluna plena surten a fer budada i es banyen, canten i dansen. L' exitència d'aquestes divinitats femenines té el seu origen en creences anteriors al critianisme, per a les quals l'element líquid és font generadora de vida i feminitat. Efectivament, l'aigua fertilitza la terra i regenera la natura.
Les antigues llegendes es continuen transmetent a través dels noms dels llocs on sembla que habiten o habitaven aquestes critatures màgiques. un lloc prou significatiu es La Grotte des Demoiselles a Saint Bauzille-de-Poutois, Inicialment, la cova s'anomenava “Bauma de las fadas, de las damaiselas”, que significa en occità “cova de les fades o doncelles”. Segons diu la llegenda local, un pastor que buscava la seva ovella perduda es va trobar i enamorar d'una dona d'aigua.
El Salt de les Dones d'Aigua, es trova a San Iscle de Vallalta. L'indret és una zona solitària i poc freqüentada. És un petit rierol amb una petita cascada i un llac. L' any 1927 Apel·les Mestre, gran artiste i creatiu català, va escoltar el relat "d'una vella de vuitanta anys de Sant Iscle de Vallalta que conserva totes les seves facultats mentals i energies físiques" i que "ho havia sentit contar cent vegades al pare". Diu així: "Una nit de lluna, passava el pare per la vora de la riera de can Vives, i va quedar-se embadalit veient les dones d'aigua estenent la roba que acabaven de rentar degueren descobrir-lo, perquè es van posar a cridar-lo pel seu nom; el pare, malgrat ell, va anar-s'hi acostant i les dones d'aigua van agafar-lo i van endur-se'l a dins de la seva cova. Lo que va passar allà dintre ningú ho ha sabut mai fos que les dones l'encisessin i li fessin perdre la memòria , fos que l'amenacessin si ho descobria, el fet és que el pare mai va poder dir-ne una paraula". Aquell home no en va treure profit, però "un altre veí de Sant Iscle, amic del pare, que va passar-li lo mateix que a ell, quan va ésser dintre la cova de les dones d'aigua, va robar-les-hi d'amagat una peça de roba; i des d'aquella hora endavant l'abundor va entrar en aquella casa, que mai més va faltar-los-hi res".
És molt evident que a l'antiguitat hi havia una connexió amb la terra no només pràctica, sinó també mística. Cal rescatar aquests relats que són a molts llocs de la terra, amb diferents noms però sempre místics i clarament estimulants del poder de la creativitat i emoció en la pròpia vida.
Liliana y Flor de Lli. Ilustración para el poema "Liliana" de Apel·les Mestres, Apel·les Mestres, 1905
La Grotte des Demoiselles. www.demoiselles.com/fr )
Chemin des 9 Fountanis. Ille-su-Tête. Occitania.
És molt evident que a l'antiguitat hi havia una connexió amb la terra no només pràctica, sinó també mística. Cal rescatar aquests relats que són a molts llocs de la terra, amb diferents noms però sempre místics i clarament estimulants del poder de la creativitat i emoció en la pròpia vida.
Les Filles de l'eau. Ludivine Kacou.
Comments