La jerarquia de necessitats de Maslow. Materialisme vs Espiritualitat.

Abraham Maslow va ser un psicòleg i filòsof nord-americà. Va néixer l'1 d'abril de 1908 a Nova York, EUA. Abraham Maslow va introduir per primera vegada el concepte de la jerarquia de necessitats en el seu article “A Theory of Human Motivation” el 1943 i en el seu llibre “Motivation and Personality”. La jerarquia de necessitats humanes desenvolupada per Maslow es representa gràficament en forma de piràmide, i és coneguda popularment com la piràmide de Maslow.

Credit : Bettmann Archive / Getty Images

El més notable del seu treball és l'exposició clara de la diferència entre estar situat en els nivells base de la piràmide i desitjar i valorar situar-se a la cúspide de la mateixa.Els nivells més baixos parlen de les necessitats materials i físiques més elementals i bàsiques.

Mentrestant, a la cúspide de la piràmide, es situa la part més espiritual de l'ésser humà. Les capes inferiors de la piràmide són compartides amb les espècies animals, no així la necessitat situada a la cúspide de la piràmide: el reconeixement del propi ésser, la força interior i espiritual, que és pròpia de l'espècie humana, síntesi del seu Jo més subliminal.

Aconseguir aquesta cúspide seria, és, la part més anhelada i crucial que dóna sentit a la vida i la dota de propòsit.

Aconseguir aquesta cúspide seria, és, la part més anhelada i crucial que dóna sentit a la vida i la dota de propòsit.

Pirámide de Maslow. Font: Psicología y Mente.

Les etapes o nivells que va desenvolupar Maslow en els seus estudis ajuden a comprendre les diferents fases del creixement humà, però no necessàriament en el mateix individu. Si ho enfoquem des d'un punt de vista de societat, el resultat de l'anàlisi és molt revelador. Una societat que es basa a cobrir les necessitats més bàsiques, i aconsegueix no només cobrir-les, sinó prosperar en elles, però no valora la realització espiritual de l'individu, es quedarà estancada en un món d'assoliments tecnològics, però pocs espirituals. La nostra societat actual, està en aquest escenari.

Cal preguntar-se per què hi ha un nombre creixent de suïcidis entre els més joves, sent fins i tot, la primera causa de mort. Tenen les necessitats bàsiques cobertes, com no ho havien estat mai abans en aquesta societat, i gaudeixen de grans avenços tecnològics, d'accés fàcil. Però la societat actual no valora, ni premia, el creixement espiritual, ni la recerca d'objectius d'un Jo subliminal. Deia el President John F. Kennedy: Una societat econòmicament rica no pot permetre's ser espiritualment pobra.

Analitzant això, podem arribar a veure les diferències que es donen entre persones que s'enfoquen en aconseguir el màxim d'un estat o un altre. No és necessari enfocar-se a desitjar estar a la cúspide, és a dir, valorant activitats més espirituals que ajuden a l'assoliment del màxim potencial intel·lectual i espiritual, a tenir absolut control de la part merament material, o de seguretat, situat a les bases. Un bon exemple són els artistes i escriptors del període del romanticisme, molts dels quals malvivien, però mai renunciant a la seva autorrealització i màxima expressió del seu jo creatiu més subliminal. En aquesta línia se situen ordes religioses, com els Francescans, o els monjos Budistes. Renuncien al seu enriquiment personal, valorant la seva autorrealització espiritual, a través del servei als altres i la millora incansable del seu jo superior.

En el mateix ordre de coses, tenir una posició còmoda quant al nivell material i social, no significa que l' individu passi a continuació a buscar la seva millora espiritual i autorealització més subliminar i creativa. És a dir, la piràmide no es va cobrint per etapes, i des de la base sinó que cada individu se situa en l' escala que més significat té per al desenvolupament de la seva vida. El que s'enfoca en el triomf del màxim potencial material, força difícilment valora aconseguir el propi en el camp espiritual. Als anys 90, es parlava de "llibres d'autoajuda", amb una certa davallada. No és sinó després del sorgiment i popularitat del treball de Coachs, PNL, i grans autors científics d'estudi de la metafísica i apoderament personal, que en el món de negocis i empresarial s'inicia un moviment, valorant la recerca de l'excel·lència. Una cosa que almenys acostava el material al espiritual, encara que fos amb motius d'èxit sobretot professional. És important destacar, tanmateix, el gran ressorgiment que va tenir l'estudi de la metafísica a partir dels anys 1850 i que es va culminar entre 1900 i 1930 amb els moviments com el Mentalisme i el Nou Pensament, i figures tan rellevants com Joseph Murphy, Ralph Waldo Emerson, o el molt popular Napoleó Hill, autor de 'Pensa i Fes-te Ric'.

Aquestes corrents metafísiques uneixen l'espiritualitat i l'èxit financer, com a cosa natural i com a conseqüència de saber aprofundir i dominar el coneixement de les lleis espirituals universals.

Les coses que engrandeixen l'esperit, no són difícils d'obtenir: la Natura, les flors, els llibres, la poesia, la bellesa en totes les seves expressions, que aportin pau i serenor.

Les coses que engrandeixen l'esperit, no són difícils d'obtenir: la Natura, les flors, els llibres, la poesia, la bellesa en totes les seves expressions, que aportin pau i serenor.

Hem d'apostar per una societat que no posi els èxits tecnològics per sobre dels més íntims espirituals. Correm el risc de repetir la història llegenda de l'Atlàntida, revolucionaris en la seva tecnologia, pobres en la seva espiritualitat que va acabar autoexterminant-se.

Bibliografía:

A Theory of Human Motivation. Maslow, Abraham.

El Hombre autorrealizado. Maslow, Abraham.

La Personalidad Creadora. Maslow, Abraham.

Visiones de Futuro. Maslow, Abraham.

Religiones, valores y experiencias cumbre. Maslow, Abraham.