Alguna vegada t'has preguntat:
Quina relació hi ha entre alimentació i espiritualitat?
Per què ens alimentem?
Què és l´espiritualitat i quina relació té amb nosaltres?
Preguntes que ens queden a l'aire i les deixem allà, o comencem a buscar per comprendre què passa.

Durant molts anys no m'havia preguntat res sobre l'alimentació. Quan l'espiritualitat, aquest nom quedava molt lluny, però sí que tenia experiències que m'acostaven i obrien a una energia amorosa.

Menjar és un hàbit comú a tot el món. Ho veia tan natural i necessari que no se'm va acudir indagar perquè ho feia. Però la vida tenia altres plans per a mi. Per problemes de salut familiar, em va conduir a canviar tres vegades la manera de menjar. A l'última, em va posar davant de l'alimentació crudivegana. Aquí experimenteu la transformació. No podia definir què passava, sentia pura alegria, vitalitat i amor per la vida. Havia ressuscitat. El cos tornava a vibrar i el meu interior es despertava. Va aflorar la nena que volia expressar-se. De mica en mica, la llum del meu interior fluïa amb més claredat i potència. Observava que quan m'alimentava de fruites i verdures, gaudia de la seva energia neta, lleugera harmoniosa, fent saltar el meu cos d'alegria.

Seguia experimentant altres sensacions que omplien el meu ésser, però m'eren desconegudes. Què passava al meu interior? Sentia un amor tan gran que em desbordava. Això feia que arribés a percebre l'amor i la llum d'altres persones. Es despertava la meva Consciència. Aquí va ser quan vaig començar a investigar l'alimentació i la curiositat per l'espiritualitat.

Em feia moltes preguntes i no deixava d'investigar. M'imaginava un món ple de llums de colors que brillaven intensament. Tancava els ulls i veia el cel a la terra. Els obria i em trobava amb la realitat. Però sabia que cada ésser té la seva estructura, la seva vibració, la seva llum i són irrepetibles. Em deia, estan fent el seu camí, amb la seva alimentació, els seus hàbits, els seus descobriments i també omplen el món amb els llums brillants. Em quedava tranquil·la, però seguia somiant amb una terra plena de llum.

Intuïa que allò que entrava al cos, no era només el nom que donava als aliments fruites, verdures o hortalisses, anava més enllà d'aquest formulisme. Què era?

Van passar anys per descobrir-ho. Quan més em submergia en estudi de l'alimentació, més patent se'm feia que allò que introduïa al meu cos tenia una repercussió, no només en mi sinó en la globalitat.

Vaig comprendre que el cos necessitava energia. Lenergia és vibració. El cos reacciona duna manera o duna altra, segons lenergia vibratòria que rep. Amb les vibracions que li són assimilables, respon amb plaer, amb les quals no té més feina per canviar-les o transformar-les. Vaig poder observar en mi que els aliments amb l'energia vibratòria més densa actuava amb gran dificultat. Però cadascú ha d'explorar el propi cos, és el seu camí i triar els que li siguin més aptes. Aquí vaig posar veritable interès a descobrir i responsabilitzar-me per poder donar-li els aliments amb l'energia més neta, lleugera i harmoniosa. Quan un cos desborda d'aquesta energia, viu lliure de creences, normes o estructures, però el que més crida l'atenció és que alguns no tenen la necessitat d'alimentar-se físicament. Si remuntem la història hem pogut comprovar que en totes les èpoques hi ha hagut personatges així. Éssers que no necessiten menjar. Viuen de l'amorós prana.

Continuo caminant el camí ia cada pas descobreixo noves vibracions i reaccions del cos. Dono les gràcies per ser aquí i comprovar que l'ésser humà és un miracle i un regal. Les experiències m'ajuden a créixer i descobrir noves vivències que em donen força per fer el camí.




Mercè Passola

Cuina Viva. 

web: www.mercepassola.com

Facebook: mercèpassola

​

​

​